Amb motiu de la celebració del Dia de la Música Valenciana el passat 29 d’Abril, les Escoles de Música dels pobles de Canyada, Camp de Mirra i Beneixama vam voler fer-li homenatge amb una convivència musical el passat diumenge 5 de maig de 2013 a la Fundació Elena Santonja de Beneixama.
Els educands de les diferents Escoles vam ser rebuts pels professors i directius de les Societats al claustre de l’antic Convent de Monges a les 10 del matí. Allí mateix vam introduir la convivència, presentant-se uns i altres per tal d’anar coneixent-nos; tot i això mentre pillàvem forces amb uns sucs, braç de gitano i coca bova.
A mesura que anava passant el matí, anàvem perdent la vergonya. Ens vam dividir per cordes. Arturo amb el piano; Menor amb els clarinets per un lloc i Adelina amb les flautes, oboè i fagot per altre; Sergio amb els saxos al claustre; Iván amb la percussió al pati i Felo amb tot el metall al pis de dalt. Era un autèntic plaer parar-se al centre del claustre un instant, tancar els ulls i escoltar a uns i altres; les diferents melodies de les diferents cordes composaven el que anàvem a interpretar a la vesprada tots junts.
Sobre les 12’30 h, quan ja sentíem el calor del dia, vam agafar la nostra cadira i el nostre faristol i vam eixir a l’immens pati que guarda la Fundació. Baix de l’om ens vam col·locar per fer el primer assaig general dirigits per Sergio.
La veritat que va ser emocionant. Eixe curt però intens assaig parcial estava fent que ara sonara la melodia de les peces que el director anava dirigint. Era una estampa molt agradable, de la qual tots estàvem gaudint.
Més ajudants van anar apareixent per preparar el dinar. De nou, cadascú vam agafar la nostra cadira i la vam portar al menjador. Les taules estaven mig parades. Tenien aigua, papes i ensalades i tovallons. Això volia dir que fent cua, cadascú havíem d’agafar els nostres coberts i got, i després un per un passar per carregar el plat de macarrons amb tonyina. Ja pareixia que no hi havia vergonya; al menys no veiem la diferència entre ser d’un poble o d’un altre. Finalment vam traure el meló d’olor i el d’Alger.
Estava fent molt bon dia. Es per això que vam decidir canviar el lloc de l’Audició. Allí teníem una taula plena de fulls, de colors i retoladors, que vam aprofitar per fer cartells. Així que mentre els xics jugaven al pati, les xiques van anar a repartir per tot el poble els cartells.
A les 15.30 h. ens esperava la projecció de l’òpera Aïda, del mestre Giuseppe Verdi. Comentada per Adelina, vam voler també homenatjar el bicentenari del seu naixement i vam recordar també el de Richard Wagner.
Només acabar, vam tornar a assajar tots junts, ja al Claustre, on anàvem a fer l’Audició per als familiar i veïns. Tornàvem a gaudir de la música i a entendre del què érem capaços. En tan sols un dia vam fer amics, vam jugar, vam col·laborar, vam treballar en equip, vam aprendre a respectar-nos i a gaudir de tot el que la música ofereix.
Arribades les 18’30 h, i ja amb el Claustre ple de familiars i amics, Aurora presentava l’audició, agraint la presència de tots ells, explicant què havíem fet durant tot el dia, felicitant especialment a les nostres mares (ja que era el dia de la mare) i recordant l’homenatge al Dia de la Música Valenciana.
Era el nostre torn. Tocava interpretar les peces assajades. Entre nervis i alegria començava l’audició. “Cabaret, American Patrol, Ying Yang Serenade, Klezmania i Amigos Para Siempre” dirigits per Sergio, van fer que tots acabàrem satisfets del treball i el públic aplaudira encantat. Abans d’acabar, tots vam rebre el nostre diploma, i junt amb els nostres familiars i amics vam clausurar la convivència amb un berenar popular per a tots els assistents i acomiadant-nos dels nostres amics fins la pròxima.
Des d’ací volem agrair als organitzadors, professors, directius i músics el treball realitzat per a que aquesta iniciativa es portara a terme. A més, volem animar a tots els companys que no ens van acompanyar a que participen en les properes activitats que es proposen com aquesta. Hem de ser conscients de que es fan per a nosaltres, i que hi ha molts que dediquen el seu temps per a que nosaltres continuem estudiant. Hem d’aconseguir entre tots suportar les nostres Escoles de Música açò farà que les nostres bandes continuen fent música. No ens enganyem: sense aquest suport, no hi ha futur. S’ha de treballar dur, col·laborant amb pocs recursos i agraint a la gent que ho fa desinteressadament, al menys amb una resposta positiva de participació. Posem tots de la nostra part i no siguem nosaltres mateix qui destruïm eixa il·lusió que tenen alguns per continuar fent música.
Fins la pròxima!
Aurora Payá
Si vols vorer més fotos, clica la següent foto que et portarà a l’àlbum web de Picasa:
 |
| CONVIVÈNCIA MUSICAL: ESCOLES DE MÚSICA DE CANYADA, CAMP DE MIRRA I BENEIXAMA |