Què difícil és ser bon músic!
La nostra benvolguda Banda de Música data de 1841, per tant, ara fa 170 anys que va nàixer una institució que ha esdevingut essencial en la història del nostre poble. Durant dècades, molts beneixamuts i beneixamudes han passat per la Banda. Gràcies a aquesta, Beneixama sempre ha gaudit d’una bona cultura musical i ha pogut crear un important arxiu. La nostra institució té un reconegut prestigi en l’àmbit comarcal; si bé no en certàmens, però si reconeguda una trajectòria dilatada i continuada de bons concerts i un alt nivell tant en les actuacions com també en els projectes musicals duts a terme.
Els resultats de què tot el poble pot gaudir, no són gratuïts. Portar endavant una institució com aquesta, i mantindre el nivell elevat d’actuacions al poble, assajos, concerts, etc., comporta un esforç, sacrifici i treball dels músics digne de lloança i reconeixement. Ser músic de la Banda implica complir amb uns 80 compromisos anuals. Moltes hores i molts dies de dedicació altruista i desinteressada. Molta força de voluntat per complir amb el compromís assumit en moments de l’any especialment complicats, com puga ser l’acte dels capitans o la processó del dia de l’entrà. PERÒ AIXÒ ÉS SER BON MÚSIC DE BENEIXAMA.
Ser-ho és complir amb el repte assumit. Però, a més, fer-ho amb gust, perquè ho vius, perquè saborejes (assaboreixes) cada nota, cada moment de ser músic, cada instant amb l’altra gran família que són els teus companys de la Banda. I ho fas any rere any, sense que ningú haja d’obligar-te o remugar-te per no anar-hi. I no importa l’esforç ja que la dedicació mereix la pena. Perquè l’orgull de pertànyer a la Societat Musical “La Pau” ens porta a superar-nos, a dur endavant cada dia millors projectes, millors concerts, interpretar obres cada vegada de més nivell, etc.
Però, certament, tot el món no viu de la mateixa manera aquestes paraules. Si fem la vista enrere, recordarem que molts són els músics que ho han donat tot per la Banda. Permeteu-me citar el meu iaio el Tio Xato, per proximitat familiar. Actualment, també hi ha músics d’eixe nivell i eixa qualitat humana i artística al nostre poble. Vint-i-set músics dels seixanta-cinc que actualment conformen la banda superen el 65% d’assistència a eixos 80 compromisos anuals de què vos parlava. A ells, gràcies especialment, perquè son el nucli central que fan que el motor de la banda puga continuar funcionant i no deixe mai de fer-ho. A la resta dels actuals components, també cal estar agraïts, i els demanaria que prengueren de referència els altres companys. Especialment els joves i els nous educandos. És cert que la societat de hui no és la de fa dècades, però la Banda si continua necessitant d’eixe alt grau de compromís i d’entrega altruista, per poder continuar sent el que és. El problema, és que eixos conceptes no encaixen molt amb la joventut de hui dia i amb els principis capitalistes de l’únic benefici propi de cadascú.
És clar que els músics que pertanyem a la banda també tenim família, estudis, treball i alguns viuen fora. També alguna vegada ens hem cabrejat per les decisions dels directius, hem passat temporades de menys implicació, hem pensat que eixim a menys festes de les que ens mereixem, hem estat temptats d’acomodar-nos i poder eixir amb els amics o familiars els divendres, o no anar a un que altre acte situat en horaris poc còmodes. Per aquests motius moltes persones han abandonat la Banda, alguns tan covards que culpen la institució, que culpen la Banda. Gent que no assumeix que la raó última és la comoditat de quedar-ne fora i així es deslliguen d’eixes 80 ‘obligacions’ anuals. I que és totalment comprensible no poder assumir-les quan la música i la banda no se sent des del cor i l’ànima.
Als músics que ara estan en actiu, als molts bons músics que el nostre poble ha gaudit des de 1841… MOLTES GRÀCIES PEL VOSTRE TREBALL, DEDICACIÓ I ESFORÇ.
Enguany es l’últim any que tinc l’oportunitat de dirigir-me a tot el poble, a través de la revista de Festes, ja que a desembre acabaré els meus quatre anys com a president. Vaig començar la meua aportació a la Banda fa més de 16 anys i sempre col·laborant-hi activament. He fet d’arxiver o secretari en les diferents directives de Javier Payá, Pedro Chinchilla, Miguel Lozano i Juan Romero. Tal volta, massa anys. Molts projectes, concerts temàtics, viatges, obres, renovacions, actes, etc., han vist la llum. Voldria aprofitar per destacar la gravació del CD de marxes lentes “De Alabarderos a Beneixama” que a març va vore la llum i que tant bona acollida ha tingut al poble. Vos convidem a sentir els acords de les marxes seguint-nos en les processons de festes. Molt de treball ens va costar a tots, professionals i no professionals, i que ara tots podem gaudir. Una vegada més, gràcies a Pedro J. Francés, Jaume Pascual, Lluís Pedrón, Ramón García, Audioart, a la directiva i a tots els músics que van creure en aquest projecte. Molts projectes més es queden al tinter, però de vegades no pot fer-se realitat tot el que hagueres volgut fer. Ara és el torn que altres prenguen el relleu. Gent preparada i il·lusionada en tenim molta.
Per aquest motiu volia convertir aquest article en un agraïment als bons músics que hem tingut, tenim i tindrem. Volia convertir-lo en una crida als joves, perquè s’impliquen en el nou projecte que està a punt de començar, sense por, sense reserves. Amb valentia, amb entrega, amb categoria humana, musical i personal. És un repte que heu d’assumir.
Tenim recursos materials, un alt nivell musical i nou director amb ganes de treballar; tenim el suport de tot el poble i una nova escola pròpia amb 40 persones preparant-se; tenim una gran història que ens avala, un increïble arxiu i un gran potencial per desenvolupar. No ho deixem perdre!
Molt bones festes a tot el poble de Beneixama.
Manuel J. Amorós Silvestre
President de la Societat Musical “La Pau” de Beneixama